Primaveraaa....a....aahhh

Redimonis!

M'havia dormit. Sembla que a mida que un es fa gran cada vegada et semebles més al oso cavernari. He dormit tot l'hivern i amb la primavera començo a despertar-me. Deu n'hi do! com està el pati!

Per apaivagar la set i començar a sentir-me bé crec que anirè a prendre una cerveseta. Cosa lleugera per anar posant l'ànim a punt.

Crec que he somniat que per aquí havia un bon lloc per trobar-la http://www.biblebiere.com/

Però que quedi ben clar, com diu la poesía:

QUE ÉS EL VI EL MEU TRESOR....

Ni el drig de l'òr no em tèmpta, ni l'abundòr de les les viles,

ni el dèvessàll de tresòrs que ens diu Homer Tèbes copsàva;

però voldria tenir una bèlla cratèra ben plèna

on submergir els meus llavis pogués sense mai exhaurir-la.

Bevènt amb mi voldria de bons amics una colla jocunda,

i que els austèrs aiguadèrs engeguèssin al trebàll per les vinyes,

que és el vi el meu tresòr, mon Pactôlos, amic mort i en vida,

i res se me'n dóna dels Cónsols, ni els feixos, quan llevo la copa.

(Macedonios. Ep. com. 58)

TAVERNA VINARIA

L'orquestra salvatge tarumba grinyola,

els coures resonants esbronquen la sentimental viola;

l'alba consciència poruga s'ha escondit

sota els llençols de l'ànima arrebossada al fons del llit.

Passen i repassen meuques destenyides

i creix el rebombori de cants i rialles avorrides.

La mossa que balla amb un eixelebrat

fent contorsions lascives, desvergonyida i folla, s'ha espaumat.

Tot és fumerola, carnal bogeria,

desfogament d'instints en lñuxuriosa i trepidant orgia;

pró el pulcre Polèmon n'ix sense pecat,

perquè el deure i l'amor al fons del llit maternal ha acotxat.

(Sicofanta)

[Extret de "Les Termes de Meleagros", d'en Pere Corominas, Barcelona 1967]